dilluns, 13 d’abril de 2009

Forat de l'Or




La cova del Forat de l’Or, o de l’Orb segons les fonts, és una cavitat que trobem al costat mateix de la carretera que va a Tremp en el pas de Terradets, una impressionant gorja excavada per la Noguera Pallaresa i que separa el Montsec d’Ares ( a l’oest) del Montsec de Rúbies ( a l’est). El caràcter calcari del Montsec fa que la infiltració de les aigües i la neu precipitades damunt del massís sigui ràpida i hagi produït un carst amb cavitats verticals i horitzontals distribuïdes en diferents nivells del massís; el carst del Montsec és polifàssic i conserva formes molt antigues. La geologia li ha donat un gran potencial de carstificació i aquest ha anat acompanyant el modelat de la serra i l’encaixonament de la xarxa fluvial que la talla a ganivet. El Montsec i el Pas de Terradets, com també el pas de Montrebei, més a l’oest, és una magnífica porta d’entrada al Pallars, que com va escriure Ramon Folch és l’expressió més wagneriana de la nostra alta muntanya. El Forat de l’Or ( o de l’Orb) és una cavitat interessant, que forma part del desguàs actual de les aigües subterrànies del massís. Després de períodes plujosos respon com una surgència càrstica amb gran capacitat d’evacuació. Les aigües que de manera permanent brollen a nivell de riu en temps més secs, en crescuda van reactivant conductes superposats i finalment sorgeixen per la mateixa cavitat, inundant les galeries superiors. El conjunt és una surgència càrstica amb sobreixidors esglaonats, dels quals, la cova del Forat de l’Or és el que anomenem una font temporal, fenomen hidrogeològic que en alguns llocs reb noms força il.lustratius com font mentidera, o font falsa.
Si voleu fer un tast del món subterrani del Montsec hi ha la possibilitat de la visita organitzada a la cova dels Muricecs, des de l’alberg de l’antiga estació del tren de Cellers, o també a la cova Negra de Tragó, a la presa de Canelles ( Noguera ribagorçana), el Forat de l’Or és també explorable quan no hi ha crescuda i, per a esperits més aventurers i cossos habituats a l’exploració espeleològica vertical, és una experiència inoblidable el descens a les gralleres Gran del Corralot i del Boixaguer a les parts més elevades del massís. Vaig passar pel Forat de l'Or, dijous d'aquesta setmana santa, i sortia un cabal no inferior als 600 litres per segon.

dissabte, 11 d’abril de 2009

L’Estret de Roques

L’Estret de Roques, és més que un nom evocador per a un geòleg, és el llindar entre dos mons separats per una estreta carena que baixa del Puig de l’Angle i que, travessant el coll de l’estret de Roques, s’enfila pel cordal fins l’ermita de Sant Ramon, al cim del Montbaig, a 292 m sobre el nivell del mar, magnífic mirador del delta, del pla de Barcelona, del Garraf i de la mar catalano-balear. Si des del camí carener mirem cap a l’est, cap a Sant Boi, veurem la vall baixa i l’àpex del delta del Llobregat, retallat pel Montjuïc al fons; és l’espai de la connurbació metropolitana, del continu urbà i del garbuix d’infrastructures viàries a l’entrada sud de Barcelona. Si adrecem ara la vista cap a l’oest el paisatge és muntanyenc, forestal i agrari, amb conreus de cirerers que, si hi passeu ara, a l’abril, els veureu amb tota la seva floració blanca; és el relleu de serrats i valls que formen el sòcol geològic del massís del Garraf , que tanca el paisatge cap a ponent. El punt de l’estret de Roques també és el límit entre les aigües que van al Llobregat, cap a l’est ( Sant Boi) i les que s’apleguen a la riera de Sant Climent, travessen la plana deltaica, cap als antics aiguamolls asssecats de Les Filipines i desemboquen a l’estany del Remolar, és a dir directament a la línea de costa. L’estret de Roques és per tant un llindar paisatgístic de primer ordre entre la ciutat metropolitana i la ruralitat, entre la plana fluvial i la muntanya. Per aquest punt estratègic passava l’antic camí ral que sortia de Barcelona, travessava el riu a Sant Boi, s’enfilava per Begues i Olesa de Bonesvalls cap a Vilafranca i més enllà. Encara es conserven fragments d’aquest camí , paral.lels a la carretera que surt del raval del Bori cap a a Sant Climent i, en arribar al coll el camí queda penjat a les dues bandes pel damunt del traçat nou de la carretera. S’ha conservat, mig amagat dins del bosc, el pas antic encaixat entre les pissarres que formen una petita gorja – l’estret- que ha estat testimoni del pas de viatgers, traginers i bandolers durant secles.