divendres, 1 de maig de 2009

La Serra d'Ataix i les mines de plom











La serra d’Ataix, pel damunt de Martorell i del congost del Llobregat, és un bonic mirador de la depressió prelitoral, de les serres litorals i prelitorals, com el Puigventós i dels relleus pertanyents a la conca terciària de l’Ebre com Montserrat. El seus cims culminants són el Montgoi, a 328 m i el Turó del Castell a 369 m. sobre el nivell del mar. Geològicament és l’aflorament més nord-oriental del bloc del Garraf, amb un basament paleozoic format aquí per pissarres, esquistos i quarsites cambroordovicianes i silurianes, amb intrusions tardihercíniques que ocasionen un metamorfisme de contacte superposat al metamorfisme regional que aquí arriba a la fàcies d’esquistos verds. Aquest marge del bloc del Garraf està limitat al nord per la vall de l’Anoia, el congost i vall del Llobregat, a l’est i per la depressió tectónica de Corbera- Sant Andreu de la Barca al sud.
Al congost del riu Llobregat, apareixen, especialment visibles al marge esquerra on hi ha el tall de l’autopista, les pissarres grises amb quarsites cambroordovicianes i al marge dret les pissarres silurianes, totes dues formacions geològiques encaixen les terrasses quaternàries Qt3, Qt4 i Qt5, del Pleistocè superior, mitjà i inferior respectivament.
Damunt els materials paleozoics i damunt d’una discordança erosiva hi ha els materials de la base del mesozoic, els conglomerats i gresos vermells del Buntsandstein ( Triàsic inferior) que coronen la carena, formen els cims més elevats i donen formes encinglerades.

Les mines
Un element de gran interés geològic del sector és la mineralització de galena i baritina, producte del trànsit de fluids hidrotermals, d’origen profund i portadors de minerals com el Pb, Ba, Cu i altres, i de fluids d’origen superficial procedents de la lixiviació de nivells carbonats i evaporítics de la cobertora mesozoica i portadors de sulfats. La interacció en el si de fractures obertes a les pissarres va produir una precipitació successiva de minerals: Coure natiu, Plata nativa, Sofre, Galena, Calcopirita, Pirita, Marcasita, Goethita, Limonita, Pirolusita, Quars, Calcita, Malaquita, Cerusita, Siderita, Ankerita, Atzurita, Baritina, Eritrina, Linarita i Piromorfita. De tots ells el més significatiu és la galena, amb cristalls cúbics i octaèdrics de plom amb acompanyament de plata i la baritina en macles i cristalls tabulars. La calcita amb grossos cristalls en dent de gos també és abundant.
El plom i la plata es van explotar des dels temps iberoromans. Significativament el paratge on es troben les mines més antigues s’anomena l’Argentada. En la resposta local al qüestionari de Francisco de Zamora de finals del segle XVIII, Sebastià Santacana escriu: "En tierras que possehen en el mismo término [Castellví de Rosanes] los señores Dn Mariano Lleopart y el Sor. Dn. Miguel Solá hay un paraje nombrado la Argentera, que en los papeles más antiguos siempre se ha nombrado assí, sin duda porque de allí sacarían la plata los romanos. Yo he visto beneficiar esta mina: sacaron de ella abundancia de alcol y de cobre; y como los mineros no gobernaron bien la mina, se hondió ésta y quedaron muertos y sepultados dos trabajadores. Y dende aquel tiempo no se ha trabajado más en dicha mina".
Les explotacions mineres del segle XIX van interceptar antigues galeries i es va excavar un pou de 114 m de fondària i quasi un quilòmetre de galeries per a seguir els filons mineralitzats i extreure el mineral a la superficie. A començaments del segle XX es van extreure unes 500 tones de mineral ( amb una llei de 81-82% de plom i 0,65 unces per quintar de plata, extretes pel pou mestre, enmig de greus problemes amb l’aqüifer. Es va decidir posteriorment obrir un nou accés al fons de la vall de l’Anoia, a cal Pasteller, al costat de la carretera de Castellví i Gelida, obrint més de 800 m de galeries per enllaçar amb la base del pou mestre i treure el material a peu pla. La mina després de problemes de rendiment a causa de la baixada de preus del plom, va tancar definitivament l’any 1962. En tota la historia documentada de la mina s’han extret 10.000 tones de galena, amb 7500 tones de plom i 5000 kg de plata. A les galeries abandonades hi ha zones inundades per l’aigua i profusió d’espeleotemes ( cristal.litzacions de calcita) per goteig i percolació.

Excursionisme
Ataix és un topònim antic, potser íber, relacionat amb porta o muntanya de la porta, o potser àrab, de contenir, aturar ( http://es.geocities.com/jaquemot/baixllobregat.html ). Totes dues idees s’adiuen molt bé amb la situació geográfica de la serra i del congost de Martorell. És molt recomanable fer un itinerari circular des de Martorell, que pot començar a l’estació del carrilet, passant pel pont del Diable i enfilant-se cap a la muntanya per passar per les restes de fortificacions medievals i pel priorat de Sant genís de Rocafort, del segle XI.
Una excursió per la zona també pot començar pel sud, pujant per Can Sunyer, cap a Valldaina i d’allà per un sender ben senyalitzat cap a Quatre Camins, on podem anar cap a la zona de les Torretes o seguir la carena en direcció al Montgoi i tornar per les mines abandonades, o si tenim esperit de grans recorreguts i grans panoràmiques podem allargar una hora més i arribar fins el punt culminant del Turó del Castell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada