diumenge, 30 de maig de 2010

Històries del camí ral 7. El mil.liari d'Hostafrancs


EL MIL.LIARI ROMÀ D’HOSTAFRANCS

Allà on confluïen el camí ral ( actual carretera de la Bordeta) i l’antiga Via Augusta romana ( que feia el camí del carrer de Sants cap a Collblanc, molt a prop de l’església d’Hostafrancs, l’any 1888 s’hi va trobar una pedra gravada, la resta d’un antic mil.liari romà. Segons l’Enciclopèdia Catalana un mil.liari és una columneta posada pels romans en les vies de comunicació més importants per assenyalar la distància en milles existent entre el lloc concret i la ciutat de Roma (o qualsevol ciutat important de l'Imperi). La inscripció columnària solia recordar també el nom de l'emperador i del magistrat que havien construït o restaurat la via. Un mil•liari (miliarium aureum), erigit al fòrum de Roma per August l'any 20 aC, marcava el centre ideal de totes les carreteres de l'Imperi ( si heu passat per la Puerta del Sol de Madrid ja sabeu de que van aquestes coses de la radialitat imperial...).

Així ens explica aquest descobriment, l’Associació Catalana d’Excursions, en aquell any de l’Exposició Universal de Barcelona:

DESCUBRIMENT IMPORTANT.
Per ofici que ab fetxa de 11 de Febrer del present any dirigí a la Junta Directiva nostre actiu consoci delegat D. Vicens M." Tríadó, Pbre. rector d'Hostafranchs, nos innova que en una excavació feta en un jardí de sa propietat adossat a la iglessia parroquial de dit barri, havia descobert una pedra ab lletras romanas, que'us invitava a examinar pera veure si era digna d'ésser conservada.
En varias visitas fetas per la Directiva y algun altre consoci se reconegué la pedra, se n'traguéren dibuixos, calchs y fotografías, se n'prenguéren midas, y en la creencia de que s'tractava de un fragment de miliarí rorná, s'encarregá al Sr. Arabia que consultes I'assurnpto ab nostre eminent soci honorari y distingit epigrafista lo Rev. P. FiLiel Fita.
Cumplert l'encárrech, aquest, en carta de 10 d'Abril prop passat, li diu: «Estimat amích: tant de bó tinga V. moltas ocasions d'ernplearme en descubriment de tant interés com lo del fragment de miliari romá d'Hostafranchs, fita ímportantísima pera determinar la direcció de la Vía Augusta, que per lo vist arríbava fins á las meteixas portas de Barcelona. Lo tros es del temps del Emperador Claudi y esta comprès entre los anys 47 y 50 de ,T. C. Sant Pau lo vegé sens dubte, quan Iliure del captiveri primer, que passá en Roma (anys 57 y 58) feu per terra lo viatge de Tarragona a Narbona. A Tarragona hi arribá per mar, corn relata Sant Joan Crisóstomo; y la
pedra miliaria d'Hostafranchs me ratifica en la conjectura que vaig formar sobre que lo monastir de Sant Pau del Camp d'eixa ciutat reflexa una tradició Ilunyana y quasí desvanescuda, de la mansió del Apóstol.
Lo fragment diría, si s'restaura, á curta diferencia lo que segueix, suposant que fós del any 48, corn m'inclino á creure:

TI. CLAVDIO. DRVSI. F. CAES.
AVGVSTO GERMANICO PONT
MAXIMO TRIB. POTESTATE VIII
IMP XVI COS PATRI PATRIlE
PRO CONSVLI
CII VIA AVGVSTA

ó sia:
A Tiberi Claudi, fill de Drus, César, August, Germánich, pontífice máxím, revestit de la potestat tribunicia per octava vegada, emperador la setzava, cónsul la quarta, procónsul -Millas (1021) Via Augusta.

Lo nombre de las millas pogué escríures també dessota de Vía Augusta, en la part extraviada del Miliari. Ne compto 102 desde lo Summo Pyreneo (Perthus) ab arreglo al itinerari d'Antoni, mes esta computació no es segur que regís en la pedra. Los demés miliaris fins ara recullits de la Vía Augusta no han resolt la difilcultat. 'I'ant de bo, repeteixo, que troben vostés lo resto de la ínscripció, insigne pera la historia y geografía romanas de Barcelona. Mereix s'expose en la Exposicíó Universal: á bona hora arriba.»
Sobre aquest meteix descubriment se Ilegeix en lo fascicle de maig darrer del «Boletín de la Real Academia de la Historia» un llarch suelto; del que extractérn lo següent: "Lo fragment es de pedra arenisca. midant en sa major llargada ó altura 8 decímetres. Han quedat en la inscripció total quatre ratllas y éstas mermadas; y ademés, alguns trassos, inferíors, de la rattla precedent.
En las quatre ratllas sobreditas no es igual l'alsada de las lletras: 8 centímetres e n la penúltima ratlla, 9 en las restants. Altre milíari, també mutilat y- del meteix temps, quin actual parader
s'ignora i se descobri en 1803 entre Cambrils y l'Montbrió , tal volta pertanyent á la estació d'Oleastro. De la inscripció que acaba de aparéixer en Hostafranchs n'ha tret y me n'ha enviat dibuix lo Director de publicacions de la ASSOCIACIÓ D'EXCURSIONS CATALANA, D. Ramon Arabía y Solanas, egregi corresponent d'esta Academia.
,
La Vía Augusta comptava 102,millas desde Barcelona fins al Summo Pureneo: Altres dos miliaris, que he donat á conéixer, fixan sa direcció primer sobre la vall d’Aria, entre Caldetas y Arenys de Mar, limit oriental del territori Layetá y del bisbat de Barcelona. y sobre lo pas del riu Ter, un poch més enllá del Montjuich y del cementiri hebreu de Girona ".

Lo fragment de miliari, que marca lo tránzit de la vía Augusta per Hostafranchs, ha sigut trobat per lo Sr. Triadó en lo fons d'una capa d'argilas que, á diferencia d' altras de l'hort sobredit, no presentava senyals d'haver sigut may' remoguda per las eynas del llaurador.
Lo monument ha quedat jayent en aquell paratje de temps inmemorial; y probablement s'arrencá de son pedestal, y s'destrossá en edat remota, corn tants altres romans, que atropelladament serviren pera la reparació de las murallas de Barcelona, ó quedaren extesos per aquells camps, hont mil voltas deixáren sagnant petjada los exércits invasors. La situació primitiva del miliari hi ha que buscarla cap á la Creu. Coberta, hont s'alsa precisament ab sa bonica iglesia lo pobladissim barri d'Hostafranchs. L'antich Dietari del Ajuntament de Barcelona mos ha fet veure cóm á 23 d'Agost de 1539, anant desde Tortosa á pendre possessíó del virregnat de Catalunya, fou rebut Sant Francisco de Borja en lo poble de Sans, set kilómetres al Oest de Barcelona, per la Diputació del Principat; y cóm al franquejar lo terme municipal de la ciutat, en la Creu Coberta; doná á besar sa mà a als honorables Concellers. Hostafranchs degué esser un suburbi romà. Allí, fá temps, com ho ha notat lo Sr. Coroleu, o se descubrí un Priapo lapideo, de colossals dimensions, que avuy se troba en lo Museo Arqueológich provincial».
La pedra ha sigut galanament cedida á l'Associació per son felis é il-lustrat descubridor Mossen V. Triadó, y figurará per acort de la Directiva en nostra Exposició Universal. No estant llest lo grabat que s'está fent, y que publicarém en lo numero vinent, havém cregut del cas, pera no perdre la oportunitat, donar á llum tots los datos avans .transcrits. Per sa part, afegeix lo Sr. 'I'riadó: «La pedra s'ha trobat en un terreno que 'ls antichs anomenavan «coll de la Creu Coberta»,
Aquest coll lo formavan d' una part la montanya de Montjuich , de l'altra un turó de terra blanca d'escudellas y argila, que s'es hagut de rebaixar pera fer los carrers de Sant Roch, sant Miquel, plassa del Sol. etc., per lo que es molt possible que la Vía Augusta passés per dit Collet , Ara la part més fonda de dit «Coll» es la Carretera de la Bordeta.

Butlletí de l’Associació Catalana d’Excursions, t.10, any 1888

NOTA. L’Associació Catalana d’Excursions va ser una entitat sorgida de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, fundada l’any 1876 a dalt del turó de Montgat. Dos anys més tard alguns socis s’escindeixen i funden una entitat paral.lela ( som catalans!). Alguns socis, però es mantenen a les dues entitats a l’hora i anys més tard es tornen a fussionar (1890) amb el nom de Centre Excursionista de Catalunya. La nova entitat, continuadora de l’ACEC fundada l’any 1876, serà presidida per Antoni Rubió i Lluch.

divendres, 28 de maig de 2010

Històries del camí ral 6. El camí ral començava a la quinta forca


L’inici del cami ral a Barcelona estava a la plaça del Pedró, dins les muralles, i al contigu portal de Sant Antoni ( on ara hi ha els Tres Tombs, davant del mercat de sant Antoni). D’allà se sortia de la ciutat i travessant els camps s’arribava al turó dels Inforcats que separava el pla de Barcelona dels inicis del delta, just als peus de Montjuïc. Ara allà hi ha la plaça d’Espanya, en un lloc que havia estat presidit per una creu de terme municipal, la Creu Coberta, just on s’ajunten el Paral.lel i l’avinguda Mistral. El lloc, fins el 1715 era un espai bastant tenebrós, ja que era el paratge ocupat per les darreres forques de la ciutat, les cinquenes, per això el lloc s’anomenava la Quinta Forca ( del llatí quinta furca). Just allà el camí procedent del portal de Sant Antoni es bifurcava en dos: un cap a Molins de Rei, per la via augusta romana, i l’altre la via mercadera o camí ral cap a Sant Boi, on travessava el riu i seguia, muntanya amunt, cap a Begues i Vilafranca del Penedès.
Entre el portal de sant Antoni ( actual Ronda de Sant Antoni) i la Creu Coberta només hi havia un gran descampat ja que no es permetia la construcció propera a les muralles per motius militars. La creu ja consta que hi era al segle XIV i al segle XV ja es parla d’una creu coberta. Des del segle XV fins després de la guerra de Successió de 1714, va ser el lloc on es penjaven els ajusticiats. L’església del Pi era la responsable d’anar en comitiva a cercar els cossos, despenjar-los i enterrar-los, però a vegades s’hi estaven dies, amb el conseqüent espectacle i pudor, cosa que feia que l’entrada a barcelona dels viatgers del camí ral que havien deixat el pont de Sant Boi feia unes dues hores, fós bastant tètric. Amb la construcció de la Ciutadella, les execucions es van traslladar al glacis de la fortalesa, prop del Born, i el lloc va començar a ser urbanitzat, es van posar molins de vent per a batre el blat de la ciutat i posteriorment es va fer un passeig que unia el portal de Sant Antoni amb la Creu Coberta, que va arribar a ser un dels llocs preferits de passeig per als barcelonins ( el gravat, amb passejants i una diligència que enfila el camí, és d’aquesta època). Durant el bieni liberal va ser destruïda la creu i l’any següent, 1824, s’hi va portar la creu del cementiri de la parròquia del Pi, que l’any 1850 ja havia desaparegut. L’any 1908 es va començar a urbanitzar els sector, amb la primitiva plaça d’Espanya, mentre a l’altre costat Hostafrancs s’anava industrialitzant i convertint en un populós barri. Els origens del barri va ser a partird’un primer hostal d’arriers, just on ara hi ha el cinema Arenes, on es donava servei als viatgers i a les cavalleries. Els seus propietaris, els germans Corrades, procedents del poble de la Segarra anomenat Hostafrancs de Sió, li van posar el nom del seu poble i d’allà va derivar el nom del futur barri. Al llarg dels anys s’hi van anar instal.lant altres cases de postes, tavernes i els primers habitatges. Allà s’hi anava també per escoltar bona música, ja que la comunitat gitana que vivia del negoci dels cavalls i altres animals de ferradura i del comerç amb els viatgers, tenien fama de bons músics. Molta gent d'ètnia gitana es va començar a instal•lar a la Plaça del Sol, actual plaça Hereni i amb el temps, la d'Hostafrancs ha esdevingut una de les poblacions gitanes més nombroses de Catalunya i més fortament arrelades al territori.
Els estudiosos de la música popular catalana tenen allà un bon llegat a descobrir. Segons l’historiador dels gitanos catalans, el Manuel Ponsa, cantaven diversos pals de música flamenca, precursora de la rumba catalana actual, com la taranta, la rondenya, la farrruca i el tango. Fins a finals del segle XIX aquestes cançons eren en caló i català. Al segle XIX, Prosper de Mérimée, autor de Carmen, quan escriu sobre els seus Voyages par l’Espagne ( llegit en la seva versió castellana) diu ,després de conèixer aquestes comunitats gitanes catalanes: "Pero no estoy en España y seguramente a mil leguas de Andalucía, aunque haya en esta tierra gitanos y guitarras (...). Ayer vinieron a invitarme a una tertulia con motivo del alumbramiento de una gitana... había tres guitarras, y cantamos en caló y en catalán. La reunión la componían cinco gitanas, una de ellas bastante guapa, y otros tantos hombres de la misma raza; los demás eran catalanes, ladrones - supongo- o chalanes, que viene a ser lo mismo. Nadie hablaba en español y apenas entendían el que yo hablaba. Intercambiamos algunas ideas en caló que agradaban mucho a la honorable compañía. ´És dels nostres´, decían".
Encara avui, els santboians que fem via cap a Barcelona en “el carrilet”, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, fen per sota terra un camí semblant al que feien els viatgers del camí ral i, com ells, entrem a Barcelona per la plaça Espanya, l’antiga Creu Coberta, però, com veurem en les següents “històries del camí ral”, això ja venia de lluny, dels temps de la Barcino romana.

diumenge, 23 de maig de 2010

Festa Major a les basses de cal Dimoni






Dissabte, unes 40 persones en autocar vam fer la visita a les basses i uns tallers naturalistes sobre fauna i vegetació. Diumenge inauguració del servei de visites en carro tirat per dos cavalls magnífics i carregats de paciència, tres viatges en carro i acompanyats de moltes bicicletes. Encara avui molta gent no coneix aquest racó del nostre delta tan ple de vida i diversitat. Felicitats a totes i tots els qui heu fet ahir i avui la vostra descoberta. Vetllarem per a que aquest espai natural, ara dins les àrees del Consorci de protecció dels espais naturals del delta, preservi els seus valors i formi part de la nostra identitat.

dissabte, 22 de maig de 2010

Dia mundial de la Biodiversitat. Els Cervelló i la biodiversitat.




Animals i animalons n’hi ha de tota mena, ja ho sabeu. Malgrat l’extinció d’algunes espècies, la ciència en va descrivint d’altres que per la seva discreció havien quedat inadvertides fins avui. Arribats aquí us vull presentar un parent, és un animal del fil.lum dels artròpodes, de la classe dels aràcnids, ordre dels pseudoescorpins, del gènere Neobisium i de l’espècie Neobisium cervelloi ( aquí hi ha la gràcia: el Neobisium de’n Cervelló).
No ens hem fet les proves però crec que compartim poc ADN, el just per a participar de la cadena filogenètica dels sers vius del planeta terra , però tenim en comú la passió per la geologia, les coves i l’alta muntanya. De moment només se li coneix hàbitat als Pirineus d’Aragó, on va ser trobat l’any 1974, a sota terra. Qui no sàpiga que és un “xupabitxos” no podrà saber l’emoció d’una descoberta d’un petit artròpode deambulant pels freds hipogeus d’un avenc a centenars de metres de fondària, en aquest cas un petitíssim quernet, o un pseudoescorpí, dotat de pinzes al davant però sense l’agulló fatídic al final de l’abdomen. L’expert, a Suïssa, el Dr. Mahnert, me’l va dedicar, a instàncies d’uns amics que em trobaven a faltar, ja que aquell estiu del 1974 jo no els vaig poder acompanyar a l’expedició d’estiu perquè estava a la presó Model comptant xinxes, escarbats i funcionaris de presons. L’any anterior jo els havia entusiasmat amb la notícia que no estàvem sols en aquell fosc avenc i que havia vist un ser que se m’havia escapolit entre els tubs del xupabitxos. Per fi l’havien capturat i havia resultat ser una espècie nova per a la ciència, i per ajudar-me a passar millor el meu captiveri li van posar de nom: Neobisium (blothrus) cervelloi. Ja sé que és una mica estrany, mansoi malgrat les tenalles amenaçadores, solitari, de segur tímid, i que no fa per animal de companyia però li tinc un afecte quasi fraternal i quan vaig per coves on sé que hi viu no puc evitar de cridar-lo, amb l’esperança que acudeixi corrents tot remenant les pinces.

dijous, 20 de maig de 2010

L'hostal de la Creu. Altres camins rals






Aquest és l’Hostal de la Creu, jo l’havia conegut quan encara tenia intacta tota la portalada, amb una volta de mig arc sobre el dintell fet amb grans pedres ben treballades. Les restes de l’edifici, les seves parets, les escales, les voltes de sota, etc., ens parlen d’un edifici important i ben construït. Era l’Hostal de la Creu la darrera parada del camí romeu abans de baixar a Monistrol, travessar el Llobregat i enfilar-se a la Montserrat. Els pelegrins quan hi arribaven entraven en un estat quasi místic veient la magnífica muntanya al seu davant i el seu objectiu a tocar. Avui, si fem el camí a peu des de Barcelona ( encara és possible malgrat les urbanitzacions i l’autopista de Manresa) trigarem unes 14 hores de marxa. Des d’Olesa es pot anar a enllaçar amb la ruta amb una bonica excursió travessant els aspres relleus de Sant Salvador de les Espases, pel coll de les Bruixes o per l’Hospici. Hi havia dos moments especialment emotius del viatge, un era sortint de Terrassa quan s’arribava al Coll Cardús, el primer lloc on es veia Montserrat emmarcant tot el paisatge i d’allà cap a Vacarisses i travessant la riera del Palà, s’enfilaven cap a la carena del Cul de Portadora on el camí prenia cert desnivell. El camí ral aquí és especialment notable, amb restes encara dels arranjaments amb pedra que Pere el Cerimoniós va manar fer amb enllosats, murs i amb un desguàs lateral per a que l’aigua de pluja no erosionés el camí. Arribats a la carena apareix Montserrat al davant omplint tota la mirada, sota els nostres peus el Llobregat i el poble de Monistrol cap al qual s’adreça el camí per atravessar el riu pel pont. Prop de l’hostal hi ha una font i es va excavar a la roca una bassa de bones dimensions per a abeurar els animals ( 7 x 4 m). Sorprèn trobar una font dalt mateix de la carena, la configuració geològica i les filades de conglomerats que descansen sobre materials més impermeables ho fan possible. En aquest indret hi havia una creu de terme ( d’aquí el nom de l’hostal i del coll), ha desaparegut, com també està desapareixent un edifici històric, de gran valor, que víctima de l’oblit s’ensorra a poc a poc davant els nostres ulls d’excursionista.

dimecres, 12 de maig de 2010

excursionistes de 1903


Segueixo espigolant als arxius del Centre Excursionista de Catalunya cercant referències de Sant Boi al primigeni excursionisme català. Vet aquí una excursió publicada al butlletí l'abril de 1903. Els excursionistes expliquen com eren els viatges amb tren, la visió de Sant Boi a començaments de segle, s'entretenen amb el canal i el pont de ferro, el castell, l'església i el barri vell i ens donen notícia curiosa de la col.lecció que la vidua Basté conserva a casa seva, convertida en un veritable museu, dels records del seu marit, Jaume Basté,capità de vaixell a la companyia Transatlàntica, col.leccionista d'objectes orientals portats dels seus viatges a japó, Xina i Filipines. No pot faltar la visita a la fàbrica Güell, tot cantant les excel.lències del sistema de vida i relacions socials a la colònia.
A Sant Boi van a dinar al Noé, que no és altre que l'antic cal Pirret, al Pou Comú i plaça de l'Ajuntament, tal i com el veiem a la fotografia.


EXCURSIÓ A CORNELLÁ, SANT BOY Y FÁBRICA Y COLONIA GÜELL
A SANTA COLOMA DE CERVELLÓ. —

EI dia 29 de Març, en el baixador del ferro-carril del carrer d'Aragó, se reuniren els socis d'aquest CENTRE Srs. Casas y Negre, Coll y Gasch, Espelt, Galilea, Gaza (Alfred y Adolf) Llorens, Pont, Serra (Joseph), Soler y Vilavella, Valls (Jaume y Lluís).
Pel servei de les estacions veínes, té la Companyia del ferrocarril del mal nomenat «Madrid, Zaragoza y Alicante», uns trens lleugers, que tant pel temps que s'esmerça com per les tarifes reduides, faciliten les excursions. Si'ls trens són lleugers, tampoch els excursionistes pecaren de calmosos, tota vegada que, tenint fixada la sortida pel tren de les 8,19, se trobaren en marxa en el de les 7,49. En vint y pochs minuts baixaren a Cornellà, y a peu, seguint la carretera- passeig, se trobaren a Sant Boy, aprés de trenta-cinch minuts, no séns haver-se fixat abans en el canal de l'esquerra del Llobregat, que fou construit per un sindicat d'acord ab el govern, y que, mitjançant un preu alçat per mojada, reguen tots aquells terrers. Séns dubte, aixís ho feren, escarmentats per lo que abans havia succeit als constructors del canal de la dreta del repetit Llobregat, que'I feren construir a ses expenses els beneficiaris de les terres colindants, que sigueren amparats paternalment pel govern de la nació ab un important delme pera la Corona, que cobrà puntualment, fins a la proclamació de la República, ques conceptuà indegut, ab el cambi de la forma de govern, el compromís anyal. Això durà uns temps, fins a la Restauració; més no faltà qui remogué aquesta suspensió, v, per bon arreglo, els regants, ab influencies, lograren lluir aquesta servitut entregant en moneda sonant, y pera sortir del mal pas, la quantitat de quaranta mil duros. Aquest cas concret forma regla general per lo que cal y pot esperar-se de les entitats centrals d'aquesta desgavellada governació.
També's fixaren en els pilars d'un magnífich pont de ferro que's construeix en la carretera de Madrid per Vilanova y Geltrú, que bé's necessita quan plou terres amunt y el mansoy Llobregat creix, s'infla y s'avalota y busca sortida dreturera, no fent cas d'una conca, que li serveix sols quan d'aburrit mig s'endormisca y d'esma arriba a cá l'Anguilero y el Far, que vetlla per ell y les naus, que n'han de fugir pera no quedar entascades en les sorres que s'apilen nombroses en sa desembocadura en el mar, endinsant-hi son estirat braç.
Atravessaren la vila de Sant Boy, admirant de pas la grandiosa iglesia parroquial, dita en el país la Catedral del Llobregat, puix realment ses proporcions són grandioses, sent llàstima que la quantitat no respongui a la qualitat per son estil d'un pobre barroch, que la fa artísticament gens agradable. En trenta minuts arribaren a la fàbrica de nostre digne soci protector D. Eusebi Güell y presentant sa recomanació pera que els fos ensenyada la dita fàbrica de filats y teixits, tant acreditats en l'especialitat de panes y velluts en general. Ab molta atenció foren rebuts y acompanyats, visitant molt detingudament la secció de filats, en la que's troba moderna maquinaria que, dés la floca y metxa de cotó, acaba per filar-lo en el número que'Is convé, per prim que sigui. Com que s'havien entretingut molt en aquesta secció, ne visitaren alguna altra ab certa rapidesa, detenint-se novament en la grandiosa instalació deis generadors de vapor, sala de màquina ab son gegantí volant y els extenedors, en els que pogueren examinar alguns deis tant renomenais velluts ab encertades composicions de triats colors.
Volien despedir-se de l'encarregat, que ab tanta amabilitat com discreció els havia fet resseguir la fàbrica, però tingué altra galanteria envers els excursionistes, volent -los acompanyar a la propera colonia Güell. enclavada en el terme de Santa Colonia de Cerv elló, cosa que Ii agrairen, puix els facilità l'ocasió d'admirar lo que constitueix per nosaltres, en síntesis, la resolució del problema social: l'amo interessant-se llealment pels seus treballadors, y els treballadors per lamo.
A l'entrar en els carrers de la colonia, s'experimenta una satisfacció intensa, per respirar-se per tot la faisó de la terra. Allò en petit es lo que desitjariem veure implantat en gran per tot Catalunya. El treballador té en la colonia medis de divertir-se y instruirse, al sortir de ses ocupacions, puix conté un magnífich teatre, ateneu, escola pública. gimnàs, cafè y per sobre de tot una Cooperativa, per la venda de queviures, administrada pels mateixos treballadors en nombrosa Junta, que's renova cada quatrimestre, fent-se una liquidació v repartint-se'ls associats la proporcionalitat deis beneficis resultants, segons el gasto que lii porten fet. Aquests comptes detallats que s'exposen vistosament són el mòbil d'una honrada administració y fins revelen una intel•ligencia ben plausible per lo curiosos y exactes que resulten. Això, això es lo que falta en molts centres obrers; y tant n'estem convençuts que, al despedir-se d'alguns individus de la Junta, allí presents, els felicitaren coralment, encoratjant-los pera prosseguir una obra tant simpàtica d'herniosos resultats socials y que tant poguessin difundir pels demés centres fabrils de nostra Catalunya.
Essent ja més de mig-dia y prenent comiat de tant simpàtich acompanyant, se dirigiren altra volta a Sant Boy, aon dinaren, ben servits en l'establiment dit de «Noé», fent-se consideracions ben agradables per lo que acabaven de veure y el record d'altres excursions, que s'hauria perllongat a no enser per la visita a la Sra. Viuda del que fou expert capità de la Companyia Trasatlàntica, D. Jaume Basté, que conserva una interessantíssima col • lecció d'objectes provinents del Japó, Xina y Filipines, que, en el llarch temps de viatjar-hi tant il • lustrat capità, anà aplegant en sa casa de Sant Boy, donant bo de veure toles les habitacions y dependencies convertides en interessant museu. Les armes, les laques, els teixits, els incomparables brodats ab seda, els objectes de marfil, treballats lo mateix que'Is brodats, ab una paciencia y art incomprensibles, els vanos, bastons, mobles, porcelanes, àlbums de fotografies y tot lo que acusa la cultura d'aquells pobladors, hi estan dignament representats y en nombre considerable, lo que féu sigués ben interessant la visita an aquell aplech, que ab una amabilirat tant franca'ls deixà fruir la repetida viuda del Sr. Basté, acompanyant -la d'explicacions que aclarien la provinença d'alguns deis exemplars més remarcables y obsequiant als excursionistes ab un refresch, per quins motius se complau el CENTRE en regraciar-la complertament.
Al sortir, s'encaminaren a un promontori sobre la vila, en el que abans s'alçava l'antich castell, del que avuy no se'n conserva rastre, puix hi ha edificada una casa de moderna construcció, en quals cambres se poden veure algunes panoplies ab armes orientals y altres de valor històrich y alguns quadros ben remarcables. La situació d'aquest casal la fa agradable per ses soperbes vistes sobre’l pla que s'extent dés Montjuich fins a les costes de Garraf, y pel Nord el montanyam català, el curs del Llobregat y les retallades serres del Montserrat. En dita visita foren galantment rebuts pel fill de l'actual proprietaria, vingut expressament de Barcelona, y els excursionistes li agrairen com se mereix aquesta prova de consideració.
Entre dos Ilustres sortien de Sant Boy, veyent algunes notables finestres gòtiques y del Renaixement, que per falta de llum no's pogueren fotografiar, y a peu, pel camí de vinguda, s'encaminaren a Cornellà, esperant el tren, que'ls retornà a Barcelona a quarts de nou del vespre, ben satisfets d'aquesta excursió, que, si bé propera a la nostra ciutat, fou esplèndida per les agradables consideracions socials y el poder examinar els valiosos objectes aplegats en la col • lecció Basté.